Category: enlaces


El próximo 6 de mayo de 2011 se realizará en la Fundación Cipriano García (Via Laitena, 16, planta primera, sala 11) el seminario Història en moviment dedicado a “Conflicte, participació i imatges del treball”.

A las 16:00 se presentará el número 24 de la revista italiana Zapruder que dedica un monográfico al trabajo y los conflictos laborales.

A las 16:20, José Manuel Rúa (Pavelló de la República – UB) y Ferruccio Ricciardi (redacción de Zapruder y coeditor del núm. 24) hablarán sobre “conflictos y participación”, y a las 17:30, Ricard Marco (conservador de la Biblioteca de Catalunya) y Lidia Martin (redacción de Zapruder y coeditora del núm. 24) se dedicarán a “imagen y empresa”.

Programa.

Una asamblea informal, junto con la Llibreria Aldarull y l’Ateneu Llibertari de Sants, ha organizado el I Festival de Cine Anarquista de Barcelona entre el 31 de marzo y 2 de abril de 2011 en l’Antic Teatre (C/Verdaguer i Callís, 12). El programa recoge diferentes temáticas como la pasada Huelga General del 29 de septiembre de 2010 en Barcelona, las revueltas griegas, documentales sobre la Guerra Civil, sobre la memoria vecinal, sobre las luchas contra la MAT, sobre la historia del sindicalismo y el anarquismo en Portugal, sobre… En fin, el programa es, sencillamente, espectacular y la entrada, gratuita. Allí os esperamos!!

Más información en: www.fcab.tk

Praxis us convida a participar de les Jornades “La memòria del futur. 45è aniversari de la Capuxinada. El moviment estudiantil ahir i avui” que es celebraran entre el 9 i 11 de març de 2011, a l’edifici del Rectorat de la UB (Pç. Universitat).

“Quan en tres dies de març de 1966 més de quatre-cents estudiants, acompanyats per professors compromesos i treballadors de la cultura del país, es reunien al Convent dels Caputxins de Sàrria per fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants, estaven protagonitzant quelcom més que la fundació d’una nova organització estudiantil. Es trobaven al bell mig d’una cruïlla. Una cruïlla des d’on uns quants decidiren prendre partit per construir el seu futur, i amb ell el futur dels més, front a un passat recent que impregnava un present dictatorial. Es tractava d’aconseguir la llibertat, i amb ella acabar amb el franquisme, es tractava de construir una nova societat, i amb ella també una nova universitat. En aquest sentit la Caputxinada esdevingué un dels moments culminants de l’antifranquisme. Les onades que comportà aquell petit instant en la història del nostre país portaren a la ruptura de la segona organització de masses del règim franquista, el Sindicato Español Universitario que havia de garantir el control del estudiants per part del règim. I a una ruptura sobrevingué una nova realitat: l’inici de la fi de la possibilitat de que el franquisme trobés en la universitat el lloc on nodrir-se de nous quadres socials, culturals, econòmics i polítics que permetessin la perllongació temporal de la dictadura. A partir d’aquell moment la universitat esdevingué un espai de llibertat des d’on teixir propostes per a una societat alternativa a la del gris franquista. Un espai des del que ordir també el creixement de les capacitats de desafiament de la resta de moviments socials, on anaven a raure molts dels nous militants formats en el moviment estudiantil.

Tanmateix, si la seva aposta anava més enllà de la universitat, fent de la transformació de la seva pròpia realitat i de la transformació de la realitat en majúscules quelcom indestriable, també prenia un significat específic per la institució universitària. Els que firmaven el manifest que clogué la Caputxinada, ho feien demanant a la resta de la societat “que prengui com a cosa pròpia una tasca, el compliment de la qual importa a tot el país: aconseguir una Universitat capaç de dominar els problemes tècnics i socials de l’època, una Universitat democràtica.” Demanda que articulaven a partir d’una constatació, la de que la universitat es trobava “en una cruïlla, davant dos possibles camins que emprendre. (..). Un és el camí que senyalen les recents disposicions administratives: Aquest camí vol portar a una institució de pur rendiment tècnic, indigne del nom d’universitat en perdre tot l’horitzó cultural, moral, ideal i polític. Es tracta d’uns institució en la qual el professorat en general i l’autoritat acadèmica en particular –ja que les dignitats acadèmiques, consumant-se el procés ja en curs, quedarien definitivament rebaixades a la categoria d’autoritats-, en comptes de compondre amb els estudiants una Universitat, es converteixen en repressors d’aquests, per evitar que quallli dins la universitat la llavor de vida social que cada promoció d’estudiants duu amb ella a les aules. Les mesures actualment aplicades tendeixen a fer d’ella una fàbrica, una simple fàbrica d’especialistes que possibiliten mecànicament el funcionament de l’economia i la satisfacció de les necessitats tècniques-educatives i administratives que aquella suscita.”

D’això en fa ara 45 anys, però ni la perspectiva ni l’impuls d’aquell instant han perdut ni un bri d’actualitat. És des d’aquesta perspectiva que no afrontem aquestes jornades com a memòria d’un passat, sinó com a memòria d’un futur, tampoc com a passat d’un moviment, sinó com a present del mateix, i menys encara com a mera rememoració, sinó també com a reivindicació.

Més informació: http://caputxinada45anys.wordpress.com/.

En Praxis estamos encantados con poder informar de esta iniciativa de unos compañeros de Madrid que, en el barrio de Lavapiés, están organizando la Universidad Popular del Barrio de Lavapiés. Como ellos mismos nos explican, éste es “un proyecto abierto, que pretende ser un lugar de encuentro, aprendizaje y crecimiento colectivo, […], un espacio de discusión y de construcción, un lugar donde pensar en común con las demás, donde escuchar y ser escuchadas, donde propuestas puedan ser recogidas por algún oído interesado, y sobre todo, un lugar donde formarnos, creado por nosotras, por la gente, sin mercantilismo y sin instituciones”. Por último, son “un colectivo abierto a la participación, por lo que si estás interesado en trabajar en el proyecto” escribe a upl@csocasablanca.org. Podéis consultar el programa con las actividades que nos proponen para marzo y abril en el siguiente enlace.

 

Nos ha llegado a Praxis la información de un encuentro en Florencia  del 23 al 26 de marzo de 2011. Ahí va el link al  “The Humanities and Technology Camp“.